L’home és un dilapidador, però alhora sent un desig permanent d’immortalitzar-se, de durar més enllà de la mort física. Aquesta ànsia de perviure, l’home la sent en tots els aspectes de l’obra que realitza i sobretot en l’aspecte d’aquesta matèria tan volàtil, tan gasosa, tan inconsútil, com és el diner. L’home és propens a viure en els seus fills per continuar en la memòria dels seus néts i besnéts. L’home aspira a deixar el diner als seus fills amb l’esperança que si viuen còmodament es recordaran d’ell. No he conegut encara ningú que m’hagi explicat com concep la immortalitat de la seva ànima; en canvi, conec molta gent que creu en la immortalitat del seu diner. L’afany d’immortalitat econòmica ha creat el Dret.

«Els diners», Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 171