guirigall m

Definició

Confusió de molts que parlen, criden, etc., alhora.

Etimologia

D’origen onomatopeic, expressiu d’un parlar i un cridar confusos.

Usos

  • Jo aprofitava la bassa del molí per nedar, amb gran admiració del moliner, la molinera i els cinc o sis molinerets: no havien sentit mai a dir que una persona pogués cabussar-se —com els ànecs. Ells en tenen de domèstics: uns ànecs petits, de plomatge blanc i de bec i potes grocs, que quan em llenço de cap a l’aigua armen un gran guirigall.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956])
  • —Un moment, un moment… —Petit va demanar calma amb les mans, tot i que al pis no hi havia cap guirigall. En realitat, se la demanava a ell—. Això, com és lògic, requerirà un favor per part nostra. Quatre-cents milions no es donen així com així.

    Ferran Torrent, Societat limitada (Alzira: Bromera, 2002)

Tema de la setmana

Olles de grills

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

olla de grillscafarnaüm