Jo aprofitava la bassa del molí per nedar, amb gran admiració del moliner, la molinera i els cinc o sis molinerets: no havien sentit mai a dir que una persona pogués cabussar-se —com els ànecs. Ells en tenen de domèstics: uns ànecs petits, de plomatge blanc i de bec i potes grocs, que quan em llenço de cap a l’aigua armen un gran guirigall.

, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956])

—Un moment, un moment… —Petit va demanar calma amb les mans, tot i que al pis no hi havia cap guirigall. En realitat, se la demanava a ell—. Això, com és lògic, requerirà un favor per part nostra. Quatre-cents milions no es donen així com així.

Societat limitada (Alzira: Bromera, 2002)