ginkgo m

Definició

Arbre caducifoli dioic de fins a 40 m d’alçària, de fulles alternes flabel·lades, propi de la Xina oriental i plantat en parcs i jardins, únic representant actual del gènere Ginkgo (Ginkgo biloba).

Etimologia

D’una transliteració errònia del japonès ginnan (pres per ginkyo) feta pel naturalista alemany Engelbert Kaempfer, primer occidental a descriure l’espècie el 1690. Ginnan és un manlleu del xinès yínxìng, de yín, ‘argent’, i xìng, ‘albercoc’.

Usos

  • Abans de la visita de Hofer, ja no sortia gaire, però, de tant en tant, feia un volt pel parc de Montsouris. El ginkgo del llac era un bon refugi contra la solitud. El pare afirmava que podia reconèixer els arbres pel so de les fulles. De petit, quan passejàvem pel jardí botànic del Großer Garten, tancava els ulls i deixava que el conduís, agafat de la mà, davant de qualsevol arbre. Després d’uns segons d’escoltar atentament, que a mi em resultaven eterns, en deia el nom i obria els ulls amb una rialla de satisfacció. No sé com s’ho feia, perquè, tot i que, més tard, quan ja no era tan fàcil ensarronar-me, caminava més pendent dels seus ulls que del lloc on el duia, mai no vaig descobrir el seu truc.

    Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 29

Tema de la setmana

noms d’arbres

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rourecarrasca