gemec m

Definició

So planyívol, inarticulat, que ens fa exhalar un dolor, una pena que ens afligeix.

No se li ha escapat ni un gemec.

Sentíem els gemecs dels ferits.

(per analogia)  Els gemecs del vent a la xemeneia.

Un sac de gemecs

Etimologia

De gemegar, del llatí vulgar gĕmĭcare, derivat del llatí clàssic gĕmĕre, mateix significat, probablement amb el matís d’‘emetre sons planyívols, somicar gemegosament’.

Usos

  • Ara sé que poso les mans,
    dits crispats, sobre les tecles
    molt blanques i espero
    en va, uns sons dolcíssims.
    Maldestre, només trobo
    un gemec lent i una sorda
    desharmonia que no aviva
    la força de cap pedal.
    Me’n vaig sense fer soroll
    d’aquesta alegre acadèmia
    —veus, rialles i esquinçat
    so lent de guitarra—, camino
    i me’n duc el meu mal
    vergonyós, ben lluny
    on no pugui ferir-vos.
    Amo absolut, fins a la mort,
    d’aquest inútil, espès
    i fatigós silenci.

    Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts (Barcelona: Nova Terra, 1969)
  • Ell seia enfront meu, en una incòmoda cadira de tisora, complicada i lletja, que feia un lleuger gemec a cada moviment. Ell s’acostava cap a mi a mesura que avançava la tarda, fins que els nostres genolls es tocaven i ens inclinàvem endavant com si la barrera que feien els nostres genolls fos infranquejable. Jo sentia el pes dels seus ulls foscos i enamorats com una mà feixuga i dominadora.

    Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo sóc una dona (1969)

Tema de la setmana

Centenari de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991)

Enllaços

Un comentari a “gemec”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aclofarbrivalla