garratibat -ada adj

Definició

1  Amb les cames rígides i sense moviment.
2  (fig.)  Estupefacte, esbalaït.

En sentir la notícia vaig quedar garratibat: no m’ho podia creure!

Etimologia

De garra (del cèltic garra, mateix significat) i tibat (de tibar, d’origen incert, potser extracció d’estibar, ‘omplir, embotir’.

Usos

  • Quan vaig continuar el meu camí ja començava a clarejar. El cor em va rodolar per terra quan uns mariners em sortiren de trascantó. Anaven gats i la sorpresa els va agafar en rialles primer, i en crits i gatzara després. Haurien pogut despertar fins el contingut dels contenidors de tots els molls del món. Però la porra elèctrica els va deixar garratibats i muts per una estona. El temps que vaig necessitar per córrer, ja sense cautela, cap a la carretera de Can Tunis.

    Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985), pàg. 129

Tema de la setmana

De mica en mica s’omple alguna cosa més que la pica. En traurem alguns mots, de les històries de lladres i serenos. Garratibats hem quedat quan hem sabut que avui començava la BCNegra, aplec europeu de novel·la negra.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cabal [2]llosca