fona f

Definició

Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on es posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d’espart, cànem, etc.

Usos

  • Dèiem: el món és brut, insensible i cruel… I nosaltres fem llibres! La pàtria és cada dia més un somni impossible… I anem fent llibres! Odisseu inicia la col·lecció «La fona». La fona! Cops de roc contra els avions! Fa riure? Fa plorar?…

    Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 238
  • Mecànica significa «artifici enginyós», i el perfeccionament de la mecànica ha estat decisiu. Les balances actuals ja no són aquelles dels dos platets i una sèrie de pesos, ni les fones inventades per llançar pedres s’assemblen als míssils. Però en el món de l’electrònica, la informatització, la tecnologia punta actual i en qualsevol avenç sofisticat hi ha, encara, un ingredient mecànic. Sovint poc visible. Però aquest «mecanisme» és el senyal que aquella invenció és artificial, o sigui humana.

    Josep M. Espinàs, «Homenatge a la mecànica» (El Periódico de Catalunya, 18 d’abril del 2006)

Tema de la setmana

Mots guerrers

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sorgemansoi -a