Definició
Carruatge de plaça o de lloguer, que té un lloc determinat on situar-se a disposició de qui el necessita.
Etimologia
Del francès fiacre (s. XVII), del nom de sant Fiacre, ermità d’origen irlandès del segle VII, l’efígie del qual ornava l’hostal «à Saint-Fiacre», a París, a la cantonada dels carrers Saint-Martin i Saint-Fiacre, on s’aturaven els primers carruatges de lloguer, antecedents dels taxis.
Usos
De seguida ens va sorprendre l’enorme quantitat de carrosses, tartanes i cabriolés que s’hi trobaven; fins a l’extrem que la primera impressió, el primer colp d’ull era que estaves al davant d’un gran seguici fúnebre. Però de seguida adverties que cada carrossa avançava al seu ritme i amb el seu rumb determinat, i llavors entenies que aquella multitud de cotxes no tenia més relació entre ells que la de participar en un fenomenal embús de trànsit. Goethe va riure i va preguntar per què la gent no anava a peu com nosaltres; però un napolità que tinga alguna pretensió social per res del món posarà un peu a terra, i fins per als trajectes més petits i ridículs farà servir el seu fiacre o la seua carrossa. Caminar per als napolitans és signe de treball i, per tant, un comportament plebeu.
El secret de Goethe (Barcelona: Edicions 62, 1999), pàg. 116
Tema de la setmana
Epònims o mots derivats de noms de persones
