Definició
1 Comèdia burlesca generalment en un sol acte.
2 Cosa fingida que es pretén fer passar com a vera.
«Tot és bambolla i farsa que suportar no puc», feia un vers de Teodor Llorente que sembla escrit despús-ahir.
En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
Etimologia
Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
Usos
Al seu últim llibre [El preu de ser catalans], Patrícia Gabancho explica que la franja baixa, la cultura popular (realment popular i no folklòrica), ja no existeix en català. I això és la mort. Això du a la fossilització, a convertir la cultura catalana en una cosa residual, minoritària, occitanitzada, irlanditzada… És la desconnexió final. Som en la pura farsa. No hi ha cap partit que no estigui fent teatre per acontentar aquells que han de continuar donant-los els vots. A la llengua catalana se li dóna importància simbòlica —cada cop menys, fixem-nos-hi—, però els polítics —de tots els partits, sense excloure’n cap— hi renuncien sempre que els convé.
Quim Monzó, entrevistat per Manel Ollé (L’Avenç, núm. 325, juny 2007)No és cap farsa, per més que seria bonic escriure-la si Aristòfanes m’hagués llegat ni que fos una unça del seu talent. Però no és culpa del mestre grec, que va demostrar fa la tira d’anys que la farsa, per ser efectiva i entesa, per funcionar, necessita i exigeix per força la complicitat de la col·lectivitat, dins del teatre però també fora. I això no existeix en el nostre lloc estrany.
Mercè Ibarz, «Anatomia» (VilaWeb, 2 de febrer del 2007)
Tema de la setmana
Etimologies curioses