fal·laç adj

Definició

1  Que cerca d’enganyar; que vol fer equivocar, confondre.

Una persona fal·laç.

2  Que atreu o afalaga amb aparences falses i enganyoses.

No et creguis les promeses fal·laces que fa, no compleix mai el que diu.

Etimologia

Del llatí fallax, -acis, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són fal·làcia, infal·lible i defallir.

Usos

  • ¿Aquest hivern fal·laç ha enganyat la natura
    o aquest hivern benigne ha amanyagat les flors?

    Maria Àngels Anglada, «Gener de 1988», dins Columnes d’hores (1965-1990) (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 66
  • De les metamorfosis no acceptis la del foc:
    les efímeres flames només són vestidures
    fal·laces de l’immens adormissat de cendra.

    Agustí Bartra, Ecce homo. Elegies IX (1964)

Tema de la setmana

Mots amb el punt volat

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sibil·lavil·la