esllavissar-se v

Definició

Desprendre’s i caure (o lliscar) una massa de terra, de rocs, etc.

S’ha esllavissat el marge i ha obstaculitzat la carretera.

Etimologia

De llau (=allau), del llatí labes, ‘caiguda, esllavissada’, derivat de labi, ‘caure, relliscar’.

Usos

  • Solitud, la que sents en la tarda
    que mor lentament, quan el sol
    s’esllavissa mandrós i rogenc
    fent camí vers ponent, sense fúries
    ni vents de tempesta.

    Quima Jaume, «Sol ponent» (El temps passa a Cadaqués, Barcelona: Columna, 1986)

Tema de la setmana

en record de Quima Jaume (1934-1993)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

furientpatapam