Possiblement enyorava Cento Morell la dona i la filla, possiblement o potser no, però enyorava moltíssim més el seu bocí de terra pròpia, i diuen que apaivagava com podia aquest enyor punyent obrint sobre la taula el mocador ple de terra d’aquell bancal que li pertanyia, hi esguitava unes gotes d’aigua per humitejar la terra eixuta i després l’olorava com si fóra el més preat de tots els perfums inventariats de l’univers.

Toni Cucarella, Heretaràs la terra (València: Tres i Quatre, 2006), pàg. 63

En un instant que Salvador alçà el cap va veure com a l’altra banda del carrer de Colom, des d’una finestra d’un cinquè o sisé pis d’on penjava una bandera espanyola amb escut d’àguila imperial, una dona llançava tres ous, un dos tres, contra el primer rengle de manifestants, i un ou es va esclafar sobre l’asfalt als peus d’un dels que anaven al centre portant la pancarta, un senyor amb corbata, i li va esguitar de clara i de rovell els pantalons, un altre ou va caure enmig del carrer sense encertar ningú i el tercer, projectat amb més força, s’estavellà contra el vidre de l’aparador al seu costat mateix, a penes per un pam no l’havia rebut ell en la cara…

Joan F. Mira, Purgatori (Barcelona: Proa, 2003)