esgarrinxar v

Definició

1  Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol.
   Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà.
   Van ficar-se dins un esbarzerar i en van sortir tots esgarrinxats.
2  (p. ext.)  Esgarrapar.
També: escarrinxar (mallorquí)

Etimologia

Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.

Usos

  • Rosa encesa del desig,
    com m’esgarrinxes els llavis,
    i sóc tan lluny de l’amat!
    Sols tinc la mar per companya;
    ella bé prou que em somriu
    dins la cala arredossada.
    Em somriuen els estels
    i la lluna niquelada,
    el campanar cimejant
    i la vela ben inflada,
    i la gavina en ple vol
    i el peix fugint de la xarxa…
    Rosa encesa del desig:
    com m’esgarrinxes els llavis!
    Si sóc tan lluny de l’amat
    res dintre meu ja no canta.

    Rosa Leveroni, «Absència», dins Obra poètica completa (Girona: CCG, 2010)

Tema de la setmana

les roses de Rosa Leveroni (Barcelona 1910-Cadaqués 1985) 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

espurnejarnard