Si m’ho permetes, vull aprofitar-me del mot d’avui (sortir-se’n) per fer passar un petit missatge.

De manera general, es pensa que el català septentrional (és a dir el català que es parlava a Perpinyà no fa gaire temps enrere) estava farcit de gal·licismes.

Aquesta afirmació és exacta pel que fa als neologismes. En aquest cas, de la mateixa manera que la gent del sud va manllevar les paraules noves al castellà, la gent del nord, ella, les va manllevar al francès:
– votura (del francès voiture) en comptes de cotxe (del castellà coche, passant pel francès coche i l’hongarès kocsi)
– frigò (del francès frigo) en comptes de nevera (del castellà nevera)

Però, aquesta afirmació és falsa, pel que fa a mots antics d’ús corrent. Vegem-ne un exemple amb la paraula d’avui: sortir-se’n

El francès diu s’en sortir (del verb sortir). La forma francesa és exactament la mateixa que la forma catalana emprada al sud. Però, a Perpinyà, per més sorprenent que sembli, el verb sortir no s’ha fet servir mai. Si per cas l’heu sentit, l’heu sentit recentment. És un nouvingut que s’escampa, a poc a poc, per influència del català del sud. Nosaltres, a Perpinyà, sempre hem fet servir el verb sàller i, pel que fa a l’expressió d’avui, se’n sàller.

Present d’indicatiu: salli, salles, sall, sallim, salliu, sallen

Exemple: «La votura va rodolar daltabaix del timbau, mes, per sort, se’n va sàller viu».

De la mateixa manera, no diem mai sortida sinó sallida o eixida.

Hem conservat la forma sàller, tan nostrada, per influència occitana (salhir).

Així que d’ara endavant, sabreu que el català septentrional està farcit d’arcaismes i d’occitanismes (els quals, en certa manera, es poden considerar com a arcaismes degut a l’origen gairebé comú d’ambdues llengües, occità i català).

Cordialment,

Joan BOSCH d’Elna, des de Tolosa de Llenguadoc

Torneu a sortir-se’n