La hipòtesi més plausible pel que respecta a culer ens diu que a l’antic camp de les Corts, que pel que sembla s’omplia sempre que jugava el seu equip, els aficionats havien d’asseure’s sobre el mur exterior del camp, de manera que, des del carrer, els transeünts el que veien era tota una fila de culs recolzats sobre el citat mur. I per això els seguidors del Barça van ser anomenats culers, paraula que sovint s’ha escrit de manera errònia culés, bé per castellanisme o bé perquè així és com es pronuncia el mot a tot Catalunya.

• Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, 100 motius per ser del Barça (Valls: Cossetània, 2010), pàg. 117

Calés i culers

Parafrasejant Pascal podríem dir que de vegades el filòleg té raons que el parlant no entén. El parlant només té clar que és culer i que el club té molts calés. I amb això ja és feliç. Però el filòleg, que és un repel·lent, sap més. Sap que culer ve de cul i que als del Barça els diuen així perquè seien damunt el mur del camp del carrer Indústria ensenyant el cul als vianants. I sap que calé ve del caló, la llengua gitana, i vol dir ‘fosc’, com ho eren les monedes de coure. I com que ho sap, ho escriu com ho escriu. I així, mentre el parlant pot dir que la seva dona és culé i que Ibrahimovic ha costat molts calerons, el pobre filòleg hauria de dir que és culera i no té diminutius per a calés. Pitjor encara, per no ferir ningú, ha tret del DIEC l’altra accepció de culer: sodomita. Si la intuïció porta a calers copiant diners i a culés perquè el cul no s’hi veu tant, ¿té dret l’erudit a interferir-hi? En Jordi Culé creu que no, però la culerada dubta. Que quedi clar, però, que calés i culers són, per ara, les formes correctes.

• Albert Pla Nualart (Avui, 05/08/2009)