Narcís Comadira
Fràgil, petita
felicitat del tren;
terres que passen:
horts ordenats,
turons amb feixes,
camps de gra i en guaret,
rengleres de pollancres
davant del teló blau de les muntanyes.
Ara ve un riu
emperesit en les seves mancances,
tèrbol mirall, entre sorrals,
per núvols estantissos,
grisos i estèrils.
Darrere el vidre,
protegit,
llisco pel meu país i pel seu temps;
m’embardisso d’afectes per no veure
la immarcessible absurditat de tot.
«Cinc poemes inèdits de Narcís Comadira», Revista d’Igualada, núm. 4, abril del 2000
Comentaris recents
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...
llufa [2]
Encara que en altres llocs llufa significa ventosi...
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...