Miquel Martí i Pol
De sobte el foc que creix desmesurat
i converteix els límits en presó,
tot el que era projecte i horitzó
és ara el clos estricte del combat.
¿Quin vent misteriós ens ha portat
fins al recinte obscur d’aquesta por?
Qui ens nega l’esperança i la claror?
Qui ens sotmet a un silenci desolat?
Potser no hi ha cap mesurable enuig
que faci comprensible aquest rebuig,
ni cap llei que exigeixi aquest vaitot,
però sabem que ja no hi ha camí
que ens preservi del risc de decidir
sense apostar la vida a cada mot.
29-IV-1984
Per preservar la veu (1984)

Comentaris recents
canviar de disc
Potser ara en diríem canviar de xip... o també ...
canviar de disc
Sembla que la frase més corrent és amb c...
canviar de disc
La meu mare, de Castelló d'Empúries, deia: ...
lolita
Em sap greu però aquesta paraula crec que la pode...
lolita
Voleu dir que l’existència de les lolites...