Marta Pessarrodona: «Hi ha coses massa pures»

 

Hi ha coses massa pures

 

A Pere Quart / Joan Oliver, en homenatge

 

Sí, hi ha coses massa pures,
per a temps de mediocritat gens entelada.

Acabem per agrair
absències no volgudes,
buits que no podem omplir, silenci…
mot que havíem bandejat del diccionari.

Del Vallès, però, encara en queden
alguns pins, força romaní…
potser la meva recança
i poca cosa més: adéu quarteres i terra i turons.

Mentre, Barcelona treu les escorrialles
d’algun projecte, mandrosa.
Grisor a un costat i a l’altre de la Plaça
i dubtes de si Catalunya, avui, és catalana.

Per escarni, marxen exèrcits impúdics
i surten, de bosses de cel·lofana,
persones amb arnes dels anys seixanta:
el temps, sembla, no passa.

Hi ha coses massa pures
per a tan quotidianes bajanades.

  
Marta Pessarrodona, Animals i plantes (Barcelona: Meteora, 2010)

Pere Quart: «Hi ha coses massa pures»