Joan Vinyoli
Vénen les cabres d’olor fosca,
estossegant, negres, vermelles,
darrera dels bocs amb davantal de cuir
—que no les prenyin totes.
Menjar formatge, beure vi,
sota una alzina, amb el celatge al fons
—roig, gris, morat—, i no sentir cap veu,
diré que és mitja vida.
L’altra mitja,
la mort va rosegant-la amb dents de llop.
Vent d’aram (1976)
Comentaris recents
paret seca
Quan en un àpat tarden a servir el beure (sobreto...
paret seca
A Llampaies, a l'Alt Empordà, fer paret s...
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...