Joan Vinyoli

Vénen les cabres d’olor fosca, 
estossegant, negres, vermelles, 
darrera dels bocs amb davantal de cuir 
—que no les prenyin totes. 

Menjar formatge, beure vi, 
sota una alzina, amb el celatge al fons 
—roig, gris, morat—, i no sentir cap veu, 
diré que és mitja vida. 
                                      L’altra mitja, 
la mort va rosegant-la amb dents de llop.

Vent d’aram (1976)