Escampar-se com una taca d’oli. Es diu per referir-se a una notícia que s’ha esbombat molt ràpidament.
Probablement el seu origen es degui a la pràctica coneguda com «mirar l’airada», avui en desús, que consistia a escampar unes gotes d’oli en un plat ple d’aigua, al temps que es deia una oració. De la forma com s’escampava l’oli, els entesos sabien com es trobava la persona sobre la qual s’interessava algú, normalment un familiar. Aquesta facultat endevinadora i remeiera l’exercien generalment els vells d’una família i, evidentment, els curanderos.
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys. Aires de serè en la nostra parla (Valls: Cossetània, 2000)

Comentaris recents
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...