Gaspar Jaén
En se que tingué cinc anys ben complits,
la portà sa mare a veure la fàbrica
de xarxes d’En Marc Lloret, rere el moll,
la més gran del poble, d’amples naus, llums altes.
La posaren sobre el teler d’enmig,
dempeus, tota tesa, els ulls molt oberts.
Les dones van fer rogle al seu voltant,
somrient, fent festa. Li diuen que cante.
Va cantar la cobla que aprengué de l’àvia
i deia Quién te puso Salvaora,
amb aquella nota d’aguantar difícil.
En se que acabà, entre la gatzara
del port i les dones, el món se li obrí
al davant dels ulls: descobrí el temps
i va començar a tindre records.
Del temps present (Alzira: Bromera, 1998)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...