El destí és sempre igual a ell mateix: volta i etern retorn:
l’ona que cau és l’ona que s’alça, el fruit retorna a la terra
el seu deute de llum,
i retornen el sol i la lluna i els astres giradissos,
i la mort és una boca immòbil plena de llavors…

La Roda gira, gira,
inlassable, en son eix.
Ço que en l’abisme expira
a dalt dels cims reneix.

Agustí Bartra, La noia del gira-sol (1982)