Víctor Garcia Tur

Un dels jocs-experiència en què vam participar em va marcar especialment. La mestra ens va fer formar una rotllana. Va demanar que tanquéssim els ulls i esperéssim que ella ens posés un senyal al front. Un cop ens donés permís per a obrir-los tothom hauria d’esbrinar quina mena de senyal el marcava i hauria de córrer a agrupar-se amb aquells que en tinguessin un d’igual. Per a complicar-ho més estava prohibit parlar. Calia recórrer al llenguatge dels gestos —que tant agrada a la canalla—. Ens va costar molt tancar els ulls del tot, però al cap d’una estona vaig notar el dit de la mestra prement-me el front. Per fi, va cridar «Ulls oberts! Busqueu el vostre grup sense dir ni mu!», i el cercle es va desmuntar ràpidament. Corríem xocant entre nosaltres i adonant-nos que tothom duia un gomet. De colors. A poc a poc es van anar formant petites colles. Jo, per exemple, vaig contribuir a emparellar —mitjançant moviments de mans i els ulls gairebé desorbitats— companys que compartien un gomet verd. Calien tercers per a assegurar-te que havies topat amb algú del teu color. Així es van anar formant quatre grupets, tot i que jo em vaig trobar derrapant d’una banda a l’altra, perquè allà on ho intentava només aconseguia burles o dits que, després d’assenyalar-me el front, em deien que no. Que allà no era benvingut. Quan vaig veure el Jean-Paul igual de desorientat que jo, vaig témer que ell fos la parella que el gomet m’assignava. Però estava equivocat. Al Jean-Paul el va rebre amb abraçades i salts d’alegria el grup dels blaus. En canvi, jo estava sol.
   El joc es va donar per acabat. La mestra em va fer notar que el meu gomet era un punt vermell. Això era el que fallava. Hi havia el grup blau, el verd, el lila i el taronja. Però jo estava ben sol —i el fet que només es tractés d’un joc no em consolava gens—. La mestra va demanar que paréssim atenció en un detall: a banda dels colors, els gomets que ens havia enganxat podien ser triangles, cercles o quadrats. Si haguéssim optat pel criteri de la forma, en comptes del criteri del color, tothom hauria tingut grup: cap marginat…

Víctor Garcia Tur, Twistanschauung (Barcelona: Empúries, 2009)