Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31
Comentaris recents
ginesta
Si vols venir fins aqui per a veure com traballo, ...
ginesta
Tot alló que floreix groc, essent una papilionà...
ginesta
Com m'agrada tota aquesta sèrie sobre les flors.....
vidalba
Al meu poble (Matadepera, Vallès occ.) en diem ...
vidalba
Vidalba: vinya blanca. Santa llengua. El @rodamots...