Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31
Comentaris recents
agafar la pallola
He pensat que aquí abans sovint es deia allò de:...
molsa
Per mi "verdet" també és el que el DCVB defineix...
molsa
Noltros deim pastoreta...
molsa
A Bunyola li deim “barba-soca”...
molsa
Nosaltres tenim la paraula "verdet", que tant li d...