Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31

Comentaris recents
a ranvespre
entre dos foscants o entre dues fosques: https:...
vesprejar
Un mot interessant és foscúria, que es la llum a...
a ranvespre
No l'havia sentit mai, a quina zona es fa servir? ...
mico filós
*mico és un castellanisme: monet / bugiot (si...
a ranvespre
Al Pla d'Urgell diem: entre dos foscants...