Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31
Comentaris recents
espiadimonis
Els parotets (i les marotetes) van rodar a Rodamot...
envelat -ada
També he sentit "anar a tota virolla" a València...
envelat -ada
M'uneixo a Cesc Alexandri i Jordi Badia i Pujol: a...
burot
Hi havia una cançó de lletra totalment surrealis...
falaguer -a [2]
A Xixona jo he sentit "anava com una falaguera" pe...