errívol -a adj

Definició

1  Que erra, que no roman fix en un lloc; errabund, errant.
   Tinc una gata errívola que no s’està mai a casa.
2  Errador, que es presta a ser errat.
   Seguíem un camí molt errívol i finalment ens vam perdre.

Etimologia

D’errar, del llatí errare, ‘vagar’, ‘vagabundejar’, ‘equivocar-se’.

Usos

  • El periodisme té una cosa bona: obre un camp vastíssim a l’observació i provoca contactes humans molt variats, alguna vegada plens d’interès. A les persones propenses a vagabundejar i a sentir-se una ombra tènua i inconsistent que passa, un moment, sobre la terra —i aquest és el meu cas— els permet, a més a més, quan el propi signe monetari té una certa duresa, desplaçar-se ad libitum. En algunes èpoques de la vida he sentit el desplaçament de forma gairebé morbosa —he estat un home errívol. En aquest sentit, jo sóc en certa manera un producte del preu que la nostra moneda tingué entre la primera guerra general i la guerra civil.

    Josep Pla, prefaci a La vida amarga (Barcelona: Destino, 1967), pàg. 7

Tema de la setmana

mots errívols de Josep Pla

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rossinyolmalaguanyat -ada