—Perquè et convencis, no et vull fer sinó una pregunta: d’on venim, nosaltres? D’Adam i Eva: no és veritat? Doncs a veure com m’expliques que d’uns mateixos pares neixin diverses castes! Això no m’ho demostrarà ningú. I (ja ho veus) jo et porto la qüestió al terreno religiós. No m’apoio en el que diguin en Pere, en Pau ni en Berenguera; m’apoio en la Bíblia.
   —Però, fill! A què ve, ara, això?
   —Doncs vull dir que, si no hi ha sinó una casta, no hi ha sinó un sol dret: el dret de guanyar-se el pa amb les pròpies suades.

Narcís Oller, La febre d’or I, capítol XIII (1891)

Tots i cada un de nosaltres està dominat per la seva mania específica, pel seu tic particular: a aquest, li agraden les senyores; a l’altre, les faves a la catalana; al de més enllà, les corbates virolades; Pere és devot de la processó de Corpus; Pau, de l’aigua de Caldes; Berenguera, dels espàrrecs… Tothom va a la seva, tota la vida va a la seva, sempre igualment a la seva.

Josep Pla, «El repòs», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino, 1973)