emboç m

Definició

Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls.

Etimologia

D’emboçar, derivat de boç o del llatí imbucciare, de bucca, ‘boca’.

Usos

  • En aquell moment passava l’avi Moixell abrigat amb la seva capa i, traient la barba per sobre l’emboç, exclamà:
       —Oidà!, que no ho sabeu? Avui ha nascut en Pelanassos i li han fet ¡un bateig! Ets arbres s’han llevada sa gorra, es Montseny s’ha posat mantellina blanca i sa rosada s’és tornada confits.
       —Bona, bona! —cridàrem tots. I certament semblava que ens haguessin donat la bona nova del naixement d’un ésser xamós, que portava alegria. Havíem de fer quelcom divertit: ho teníem al cor d’una manera indeterminada.

    Joaquim Ruyra, La parada (1919)

Tema de la setmana

Joaquim Ruyra va morir ara fa 70 anys a Barcelona, pocs mesos després que hi entressin les tropes franquistes. El 2008 va fer 150 anys del seu naixement. Josep Pla en va dir: «Ruyra conegué com ningú la nostra llengua; en maneja l’esperit d’una manera perfecta; en domina la intel·ligibilitat i tots els seus matisos fins a extrems insuperables». I també: «Una prosa guanya molt posant-hi les ombres corresponents. Ruyra té el do de la manipulació de les ombres.» Aquesta setmana en veurem uns quants fragments, amb les ombres corresponents. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rogentdragar