Definició
Refrany que constata el pas inexorable del temps, que sovint s’esmuny ràpidament sense que puguem fer-hi res.
Una altra expressió semblant és «el temps passa i el ral tomba (o torna)».
Origen de l’expressió
L’explicació de Joan Amades: «Tretze proverbis explicats. VII. El temps passa i la Joana balla». Segons el folklorista i escriptor Sebastià Farnés (1854-1934), la Joana que balla podria fer referència a la Dansa de la Mort, a la mort que dalla o sega vides.
Usos
Fins als setanta anys, demanin, el meu cap dava cop a tot. Ara als vuitanta i mig de tant en tant em fa el ximple. Sort que amb la ploma als dits se’m va refent, que d’altra manera el vici que tinc d’escriure ja qui sap on fóra. Seguim? Seguim, que el temps passa i la Joana balla.
Pere Aldavert, Records, a cura de Carola Duran (Lleida: Punctum. Grup d’Estudi de la Literatura del Vuit-cents, 2010), pàg. 22Si les bèsties ens decidíem a proclamar la república, no trobaríem millor president. Però estem desavinguts; tot són enveges i rancúnies i ambicions, i el temps passa i la Joana balla, i l’home fa de nosaltres el que vol.
Carles Riba, Narrativa (Barcelona: Edicions 62, 1992)
Tema de la setmana
Mots balladors