el joc dels disbarats

Definició

Joc infantil en què els jugadors es posen en rotllana; el primer li fa una pregunta al del costat dret a l’orella, perquè ningú més ho senti. L’altre respon també a cau d’orella. El primer ha de recordar la resposta i el segon la pregunta. I així successivament fins a acabar la ronda, llavors (ara en veu alta) cadascú diu la pregunta que li ha fet el jugador de l’esquerra i la resposta que ha rebut del de la dreta, de manera que les respostes absurdes estan assegurades. Per exemple, «Aquí m’han preguntat: ‘Per a què serveixen les sandàlies?’, i aquest m’ha contestat: ‘Per eixugar-te quan vas mullat’».
   Sovint s’usa l’expressió ser o semblar el joc dels disbarats en sentit figurat.

De vegades les situacions que genera la política s’acosten més al joc dels disbarats que a la lògica constructiva de la vida democràtica.

Etimologia

disbarat — De desbaratar, de baratar, d’un preromà, probablement cèltic, mrath-, ‘frau, sedició’.

Usos

  • El ganivet lluminós que movia el pare al fons del menjador, el gest grandiós de l’home del taller en treure’s el cinturó i brandar-lo alegrement com unes xurriaques abans d’entrar a Cal Set, els dos gossos mascles ensumant-se la cua l’un a l’altre, els gestos precipitats de la Roviretes i en Quirze jove quan esclafien a riure perquè en el joc dels disbarats sorgia alguna paraula o alguna explicació barroera…, tot em demostrava que la mare tenia raó, que els moviments del cor i la curiositat de la carn només portaven desgràcies, desordres, maldecaps, separacions, malviure, enyoraments, malalties…, tristesa.
       El sexe i les seves manifestacions eren els culpables que el món fos un joc de disbarats.

    Emili Teixidor, Pa negre (Barcelona: Columna, 2003)
  • Malgrat l’esforç positiu d’algun diputat que en forma part, com el republicà Pere Bosch, aquesta comissió parlamentària sobre el cas Palau està oferint la mesura justa del trist final d’aquesta legislatura i de la confusió que predomina ara mateix en la política catalana. Tot sembla un joc de disbarats, absurd, fora de lloc, tragicòmic, amb objectius incerts o bé inconfessables, dissimulats sota un llenguatge i uns eufemismes que ja no serveixen per tapar res i encara menys la desorientació general.

    Emili Teixidor, «El naufragi» (El Punt, 24 de juny del 2010)

Tema de la setmana

sense cap ni centener

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no tenir cap ni centenerno traure trellat