dejú -una adj

Definició

Que no ha menjat res des del començament del dia.

Ja era la tarda i encara estava dejú.

Etimologia

Del llatí jejunus, mateix significat, per dissimilació de je- en de-.

Usos

  • L’autor de Sueca no s’emmirallava davant del poder dels de dalt, foren d’on foren i tingueren la ideologia que tingueren. Anant per la direcció contrària, Bernat i Baldoví s’identificava amb les alegries i amb les frustracions dels de baix, d’aquells que necessitaven tindre «l’olla en taula»: «Però com a mínim mengem tots. No és just que, dejuns, estigam uns badallant sempre; i, altres, de farts pegant rots». No cal dir que, en la societat valenciana de 1840, els qui patien misèries i fam eren bàsicament els jornalers i els llauradors.

    Abelard Saragossà, El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic (Alzira: Bromera, 2010), pàg. 31

Tema de la setmana

Mots trets de llibres publicats recentment per subscriptors de CD1M 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de retrucnunci