Quan algú que estimes et deixa, mires de desar en un racó del cor la imatge preferida de la persona que se’n va per sempre. Jo vaig quedar-me amb aquella cara que només ella sabia fer, entre malenconiosa i trapella, quan carregada fins als pits de contraban demanava el camí més curt per arribar al lloc on havia de dur la mercaderia. I ho demanava al policia de duanes, evidentment. Era una actuació de gran volada. Un caràcter portentós.

Lluís Llach, Memòria d’uns ulls pintats (Barcelona: Empúries, 2012)

La peça forta de la migrada col·lecció de la biblioteca de can Xammar eren les Memorias de un médico d’Alexandre Dumas, pare, sis o set volums que són, d’una certa manera, la continuació de la crònica de les intrigues, reals o imaginàries, de la cort de França iniciades amb Els tres mosqueters. El médico era Giuseppe Balsamo, anomenat també Cagliostro, aventurer de gran volada, astròleg i alquimista que va fer tronar i ploure a totes les capitals d’Europa durant el darrer quart del segle XVIII.

Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pàg. 46