Volia comprar set peres, tres prunes i nou albercocs. Cada una de les peres pesava tres unces i mitja, cada albercoc pesava sis prunes, i cada quatre prunes, dues peres. Res: d’aquesta manera m’hauria costat més el farciment que el gall.

Joan Brossa, «Volia comprar», dins Em va fer Joan Brossa (1951)

L’exposició està molt bé perquè el comissari Ignasi Riera hi ha posat intel·ligència i passió, però també és veritat que el resultat és una mica massa bufat. Els comissaris d’exposició són una cosa i els muntadors de l’exposició en són una altra i es volen sempre lluir, sobretot quan el pressupost és oficial i els permet tirar de veta. En aquesta exposició no calien tants efectes especials. Per no moure’ns del fil argumental, podríem dir que hi val més el farciment que el gall. El gall, la lletra de Vázquez Montalbán, queda dins els plats de les taules parades que hi ha a l’exposició com hi queda una reducció de colomí desossat al restaurant El Bulli.

Manuel Cuyàs, «MVM al plat» (El Punt, 2 de novembre del 2007)