corprès -esa adj

Definició

Captivat d’una emoció intensa.

Estic corpresa que em vingui a veure tan sovint.

Etimologia

Participi de corprendre, de cor i prendre.

Usos

  • Al mig d’una fonteta rodona, com una tassa de molsa, en brollava un rajolí d’aigua, prim, arc irisat com un vidre, que cantava, al caure a la tassa, una cançó d’alegria, que l’aigua, allunyant-se fent rodones, l’anava a cantar an els lliris que hi havia sobre la barana.
       —Que seiem en aquest pedrís? —va insinuar l’Estevet, corprès, potser a dintre de tot, per aquella cançó de l’aigua.
       —És molt fúnebre aquí —va dir ella, que no estava per cançons—. Anem més enllà, que hi ha les oques…

    L’auca del senyor Esteve, primera part, XI (1907)

Tema de la setmana

L’auca del senyor Esteve

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

qui mal no fa, mal no pensacorprendre