cop d’ull

Definició

1  Esguard ràpid, ullada.

Va donar un cop d’ull a un dels llibres que hi havia damunt la taula.

Al primer cop d’ull sembla que ens volen aixecar la camisa.

2  Aspecte.

L’habitació ofereix un cop d’ull agradable.

Etimologia de cop

Cop ve de colp, que és com es deia aquest mot antigament i com encara es diu en valencià i a Eivissa, del llatí vulgar colŭpus, llatí colăphus, ‘cop de puny’, i aquest, del grec kólaphos [κόλαφος], ‘bufetada’.

Usos

  • La major part de frases publicitàries s’inventen en castellà, i després algun «tuca» hi passa el drap de la pols. ¿No saben qui són els «tuques»? En moltes oficines, empreses o ajuntaments hi ha algú al qual els altres demanen de manera enfadosa i amb tota la cara: «Escolta, tu que saps català, fes-me un cop d’ull a aquest paper».

    Joan Solà, «Dèries» (Avui, 21 de setembre del 1995)
  • La nit, molt freda, s’empassava els escassos automòbils que circulaven. L’Ovidi fumava dins del seu Ford. Aturat davant de casa de la Marina, a l’altre cantó de l’avinguda, havia esperat que ella sortís. Sabia que no tornaria fins entrada la matinada: tindria el temps suficient per fer un cop d’ull a casa seva.

    Montserrat Beltran, D’ofici, perdiguer (Barcelona: Cruïlla, 1991)

Tema de la setmana

Locucions amb ‘cop’

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

2 comentaris a “cop d’ull”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cop de punycop de telèfon