coca [2] f

Definició

Mot emprat figuradament en aquestes expressions:

fer-se (o estar fet) una coca: aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament (alguna cosa).

Després de l’accident el cotxe va quedar fet una coca, però per sort nosaltres ens en vam sortir amb quatre esgarrinxades.

fet una coca: aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat.

El vam trobar fet una coca, ajagut al llit i sense ganes de fer res.

Etimologia

Mot de creació expressiva, paral·lela, i no ben coincident, del llenguatge infantil de diferents llengües, romàniques i germàniques. Són de la mateixa família mots com ara cóc, cocoucucarell -a.

Usos

  • Basta anar a peu, caminar pel vial de la gent a peu i… zas! Et poden esclafar mentre et cau una pluja d’insults. Sí, ho he dit bé. Quan dic el vial de la gent a peu vull dir això: tu vés pel carril que toca que, si a la filera de bona gent amb bicicleta els fas nosa, et criden, t’ordenen que caiguis al canal o treguis les ales. Velles de cent anys i meuques horripilants et miren perdonant-te la vida, tapant-se les faldes del seu, o un dels seus, increïbles tresors… I et foten clàxon, insults i… alerta!, de vegades s’hi afegeix qualque vellet o família perfectament ordenada. Diuen que un pobre ignorant, un complet temerari, va acabar una volta fet una coca, esclafat per les rodes de desenes i desenes de bicicletes enfurismades perquè havia travessat el carrer… No varen reconèixer el cadàver fins dies després.

    Alfons Martí Bauçà, Una aventura italiana (Valls: Cossetània, 2005), pàg. 76
  • Ell m’empaitava clavant bastonades a tort i a dret. Al replà, atordida, vaig ensopegar amb un càntir i vaig baixar l’escala a tomballons. La patacada final va fer-me perdre el coneixement. Vaig recobrar-lo estirada a la taula del consultori del doctor Beltran. Com et deia, estic feta una coca i més sola que la una. «Ja tinc un cosí cardenal i una filla verge i màrtir —va dient el pecador del meu pare pels cafès—, només em faltaria un recaptador d’impostos a la família».

    Jesús Moncada, «Amb segell d’urgència», dins Calaveres atònites (Barcelona: La Magrana, 2000)

Tema de la setmana

Menges en sentit figurat

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Un comentari a “coca [2]”

  1. Francisca Balaguer — Esporles (Mallorca)

    En Jesús Moncada és un dels escriptors més estimats per jo. He passat molt de gust llegint els seus escrits. És dels millors per no dir el millor de tots els autors catalans.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

melindro [2]neula [2]