casup m

Definició

Caseta menuda, pobra, mal construïda o en mal estat.

S’empren molt sovint el femení casupa i els diminutius casupet i casupeta. Tots aquests mots tenen un sentit pejoratiu.

Ell diu que és el seu xalet, però no és més que un casup de mala mort.

També: casull

Etimologia

Potser del llatí vulgar casŭpŭla i casŭb(ŭ)la, del llatí caŭla, ‘cabaneta’, de la família de casa, ‘cabana, barraca‘.

Usos

  • Vaig nàixer en un lloc que ara només existeix en la memòria d’uns pocs: un poble que va ser real i ara és ficció. Els camps d’hortalisses, les séquies, els camins, les sendes, les alqueries esparses, les vil·les enjardinades, els casups moriscos, les marjals i els marenys, les fonts, les bardisses oloroses, les dunes vora mar, ara són blocs de vivendes, magatzems gegantins, naus industrials, llocs d’ocis i de negocis, bars i bancs, puticlubs, carreteres i carrers asfaltats… Del món llaurador que he conegut, aquell de dones endolades i d’homes amb saragüells, de carros carregats d’hortalisses, de cases amb balcons de clavellineres en flor i de carabasses amb forma de violí, de matances del porc, de paelles al camp, d’estius inacabables, d’immenses platges desertes…, no en queda res. O només els records.

    Josep Piera, Puta postguerra. The young ones (Barcelona: Edicions 62, 2007), pàg. 15
  • El carrer on hi ha la Casa de Cultura de Girona és dels que han mantingut millor la intermitent bellesa del vell Born. Ara, fa uns dies que presenta tota la calçada oberta perquè els arqueòlegs hi han trobat un barri de mercaders medievals en el subsòl. El fet recorda el que va passar a València l’any 1986 vora Vivers, amb la diferència que a Girona només es tracta de les restes d’uns casups de botiguers i no de les ruïnes de tot un palau reial. De moment, la gent s’ho mira amb una curiositat poc entusiasta.

    Enric Sòria, «Bornejar a Girona» (Quadern d’El País, València, 15 de setembre del 2005)

Tema de la setmana

Suggeriments valencians dels lectors de RodaMots; el d’avui és una proposta de Ferran-Lluís Naya i Alemany, de Pego (Marina Alta). 

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “casup”

  1. M. Àngels — Vilanova i la Geltrú

    Gràcies per compartir tots aquests fragments d’escriptors valencians actuals: Encarna Sant-Celoni, Ferran Torrent, Toni Cucarella, Joan Francesc Mira, Manuel Baixauli, Martí Domínguez, Josep Piera, Enric Sòria… una llengua ben viva en mans de grans narradors.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

misteraup!