vil·la f

Definició

1  Centre d’explotació agrària de l’època romana, que incloïa sovint un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc.

2  Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.

Manuel Raspall va construir unes quantes vil·les modernistes al Vallès Oriental.

Etimologia

Del francès villa, i aquest, de l’italià villa, mateix significat, del llatí villa, ‘masia’.

Usos

  • Va caminar mitja hora amb el carro per les voreres estretes de la ronda fins a la biblioteca, instal·lada en l’antiga vil·la de Rothschild, una mansió d’antany, blanca i airejada al cor d’un parc. El boig es va amagar en el jardí tropical esperant la nit. Fins a l’alba, es va acarnissar en les reixes de ferro de la reserva on dormien els volums delejats. Ja havia torçut quatre barrots, però li calgué renunciar abans que arribessin els bibliotecaris.

    Joan-Daniel Bezsonoff, Les meues universitats (Barcelona: L’Avenç, 2012), pàg. 36
  • Aquesta podria ser la nit última a Vicenza,
    l’argent últim sobre els cossos que lleugers creuen la plaça;
    el verd últim dels turons, tan propers allà al capvespre.
    Turons on he fet les vil·les de camp més belles d’Itàlia.
    Al segle divuit seran imitades a Anglaterra,
    amb gran apreci. També de França vindran a veure-les.

    Gaspar Jaén, «Andrea Palladio, ciutadà de Vicenza», dins De re aedificatoria (València: Institució Alfons el Magnànim, 2007), pàg. 17

Tema de la setmana

Mots amb l·l

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fal·laçcol·lotge