També dins l’estament eclesiàstic hi ha classes, i en l’evolució històrica de l’Església valenciana seria molt interessant d’analitzar la diferència de comportament entre el baix clero, els capítols catedralicis i grans beneficiaris, i les prelatures. La identificació del capellà de missa i olla amb el poble és constant: al capdavall, és la classe d’on ell surt. I així el veiem al costat dels agermanats en 1520, i amb els neo-agermanats del 1693, i en la revolta antinapoleònica del 1808, i en les carlinades.

Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962), pàg. 192-193