Definició
Massa compacta i rodona que formen les fulles de certes hortalisses quan s’apinyen al cap del caluix. (El caluix és el tronc de les hortalisses o tronxo.)
Una capça de coliflor (o de floricol).
Etimologia
De capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -ĭtis o de capitium ‘obertura superior de la túnica’.
Usos
[15 de novembre del 1918] Els carrers són plens de fang. Fa lluna. Fa vent. Del porxo de l’horta es veuen, tocades per la llum de la lluna, les geomètriques feixes de conreu. Ordre de la terra. Les capces de bròquil tenen un color rosat exquisit. A l’entrada, les eines de pagès, molt ben posades: els mànecs de les aixades tenen una lluentor brunyida. La llum elèctrica toca els forcs d’alls i cebes penjats del sostre i n’irisa els tels. A tot arreu es nota una descuidada netedat perfecta, agradabilíssima.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2004 [1966]), pàg. 398
Tema de la setmana
«I com ho fonies, això de les homofonies?», que hauria dit en Tísner en llegir la citació que il·lustrava el mot enviat divendres passat (jou), de Màrius Serra. El mateix Serra aclareix: «Dos mots són homòfons quan sonen igual però s’escriuen amb una grafia diferent. Per exemple: ‘supera’ i ‘sopera’, o fins i tot ‘s’opera’. O encara ‘l’escabetx’ i ‘les que veig’» (Verbàlia, pàg. 378). Doncs aquesta setmana toca: veurem mots amb homòfons, com el d’avui (capça/capsa).