Capça, capsa

El meu pare (Rosselló) deia «una capça de blat dindi» quan parlava de la panotxa de blat de moro sense esgranar i «capçot» quan parlava de la mateixa panotxa però esgranada.
   Abans els peirers empraven els capçots com a reble en algunes construccions perquè és lleuger, barat i el guix s’hi enganxa bé. Per exemple, en posaven dins els sostres dels guarda-robes o bé sota els escalons de les escales. Generalment en posaven on no es podia posar canyís.
   —Joan Bosch (Elna, Rosselló)

Aquestes dues paraules són homòfones, sonen igual en català, però els seus significats no estan relacionats. En el primer cas, capça està relacionat amb el verb capçar, ‘reforçar el cap o extrem d’alguna cosa’, o sigui que el seu sentit té a veure amb cap. Parlem de la capça d’una coliflor, la capça d’un bròquil, per referir-nos a la massa que formen el cap del tronxo i les fulles apinyades d’aquestes i altres hortalisses.

I al seu torn, la capsa és un receptacle més aviat petit, que pot ser de material rígid o flexible i de forma variable: Una capsa de bombons, de pastilles… (La caixa, en canvi, és un recipient gros, en forma de paral·lelepípede i fet de material rígid, en general de fusta. Se sol fer servir com a embalatge. Una caixa de fruita, de cabals…)

• David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005)