bufa [2] f

Definició

(col·loq.)  Embriaguesa.

Ha agafat una bufa que no s’aguanta dret.

Etimologia

De bufar, d’origen onomatopeic. Altres mots de la mateixa família són rebuf, brufada, bufarut i bufó, a més de bufa en el sentit de ‘bufetada’.

Usos

  • Havíem rigut fins a esclatar-nos i algú també havia plorat amb un somiqueig difús. Fins i tot havíem ballat —i jo no m’havia cansat gens. O sigui, que havia estat un xeflis com pertoca. Un xeflis una mica xiruquero, això sí, però que havia estat prou bé.
       Quan se’n varen haver anat tots els amics, na Júlia duia una bufa com un camió i jo una mèl·lera com un piano.
       —A dormir! —vaig dir jo, i la vaig petonejar.

    Maria Antònia Oliver, Tallats de lluna (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 154
  • Sent un gran desconcert perquè no recorda quan i en quines condicions ha vingut a parar a aquest hotel, explica. És com si hagués agafat una bufa de campionat i l’endemà no recordés res de la nit anterior. Diu que potser sí que es va emborratxar i no s’atrevia a tornar a casa, però també diu que mai a la vida no s’ha emborratxat fins al punt de perdre la memòria i no saber quin dia de la setmana és avui.

    Carles Decors, El soroll del petit rèptil (Barcelona: Edicions 62, 2009), pàg. 10

Tema de la setmana

Mots relacionats amb l’embriaguesa. El d’avui és un suggeriment d’Antonio Nadal Gisbert, d’Alcoi. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bevèrriabufa! [3]