brancam m

Definició

Conjunt de branques d’un arbre, brancatge.

Etimologia

De branca, d’origen incert, però probablement preromà, d’un indoeuropeu arcaic wranka, ‘extremitat de quadrúpede’, que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres.

Usos

  • Els records, tot de sobte, ressonen
    com passos irregulars en una nau buida.
    Un desig antic li revé. Un arbre
    sembla néixer-li a dins,
    i sent estendre el seu poderós brancam
    més enllà d’ell mateix:
    cossos, pells joves, llavis…
    Engrunes d’amor
    que els ocells del temps
                                          picotegen.

    Antoni Clapés, «Giorgione», dins el recull Trànsit (València: Alfons el Magnànim, 1992)

Tema de la setmana

Mots arboris

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bagaestelada