Mes aquella vetlla desolada i plujosa, en entrar al restaurant de les vores del riu, entre la borinor dels trons i la fosforescència lívida que inflamava els aires, Eugeni va sentir la poruga estupor dels qui, anant per la selva, petgen de sobte, impensadament, la roca misteriosa que desvetlla, amb ressonàncies subterrànies, el regne de les fades.

Hores viatgeres (Barcelona: Gustau Gili, 1926)