bordall m

Definició

Infant o animal molt escarransit o que no creix (Llofriu).

També: bordai

Etimologia

De bord en el sentit de ‘bastard’, del llatí vulgar bŭrdus, ‘mul, híbrid de cavall i somera’, i aquest, possiblement de procedència cèltica. Altres mots de la mateixa família són bordegàs, bordissalla i rebordonir-se.

Usos

  • [21 de novembre de 1918] Un dia, cap al tard, [Gervasi] es passejava per la tira de ceps i treia una herba a l’atzar. De sobte sentí fressa entre els pàmpols i veié la cara d’un gos bordai. Era un gos com n’hi ha mils en el nostre país, pigallat, sense una forma definida, escuat, sec com un clau. Quan el tingué a prop li digué:
       —Què vol aquest secretari?
       El gos mogué l’ínfima part de cua que li quedava i féu l’acció de recolzar-se, amb les potes, sobre Gervasi. Es miraren mútuament de bon ull. Quan es cansà de treure herbes, féu cap a la casa. El gos el seguí, optimista, amb una seguretat remarcable. Li posà el nom que primer li donà: «Secretari».

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

Tema de la setmana

El quadern gris, de Josep Pla, fa 50 anys

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bacanard -abalou -a