aviram m o f

Definició

Conjunt dels ocells de corral, com ara gallines, oques, ànecs, etc.

Van entrar al corral perquè volien robar-los l’aviram.

Etimologia

D’un llatí vulgar aviamen, col·lectiu de avis, ‘ocell’, que donà l’antic i dialectal aviam, influït amb la r de haver (en el sentit de ‘bens’, ‘cosa que es posseeix’) i haveria, ‘bestiar’.

Usos

  • Anem ara, en silenci, recobrant
    pel riu del temps quiet totes les coses.
    Redescobrim els camps: observa la masia,
    els ànecs i les oques al bassal,
    el safareig a un angle solellós
    del pati: roba estesa regalima,
    la masovera surt i crida l’aviram,
    mentre al bladar transita la recol·lectora,
    que escampa al seu redol
    bales de palla ben atapeïda,
    i va perdent-se en l’aire la fressa del tractor,
    que llaura ja el guaret; són els penats
    encara vius: es per això que dormen
    les bèsties a l’estable i un recolliment
    s’estén pertot. Aclucarem els ulls:
    se’ns n’obriran uns altres en el somni
    que hi veuran més en l’orba obscuritat.

    Joan Vinyoli, «Elegies de Vallvidrera», II, dins Passeig d’aniversari (1984)
  • Sota la neu hi ha una terra negra i fèrtil: Ucraïna és la primera productora del món de remolatxa i gira-sol. Molts alemanys, durant la Segona Guerra Mundial, se n’emportaven trens i trens, d’aquesta terra, com a adob, per millorar les collites. Tan bon punt se’n va la neu, els pares d’en Bacil i la Irina treballen, sense cap màquina, una porció de terreny que els cedeix l’Estat a la quinta forca: han de caminar més d’una hora per arribar-hi. Això sí, darrere la casa tenen un corral amb aviram i una vaca.

    Rosa Maria Pascual, On vas, Irina? (Maçanet de la Selva: Gregal, 2014)

Tema de la setmana

Mots ocellívols

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “aviram”

  1. Mariona Martí — Girona

    Que bonic aquest poema de Vinyoli d’avui… “Aclucarem els ulls: / se’ns n’obriran uns altres en el somni / que hi veuran més en l’orba obscuritat”, amb ecos del “Cant espiritual” de Maragall (“I quan vinga aquella hora de temença / en què s’acluquin aquests ulls humans, / obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans / per contemplar la vostra faç immensa”).

    Respon

Deixa un comentari a RodaMots

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

voliorarrelam