Enmig de la natura més feréstega i salvatge, imposant per la seva grandiositat, i oferint estrany contrast amb el sòl de l’oasi, aquest [l’oasi de Feirân] rumbeja els seus magraners, seyals, tamarits i palmeres, tot ombrejant aquelles parcel·les de terreny que les joncàcies, gramínies i mimoses no han pogut encatifar. El remoreig de l’aigua corre entremig de les canyes, l’aire perfumat per les mentes i moltes altres espècies de plantes aromàtiques, la refiladissa d’una varietat d’ocells i els xiscles alegres de les orenetes completen la fascinació d’aquest jardí deliciós, titulat, amb raó, «Paradís del Sinaí».

Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 160

—Ens passejàvem per la Rambla —vaig dir—. Acabàvem de prendre cafè i miràvem les gàbies… El professor Terrells volia firar-se amb una merla… El venedor tornava el canvi a un altre client… Uns nois passaren pel nostre costat, cridant, però nosaltres ni els sentírem, abstrets escoltant la refiladissa dels ocells… No sabria dir quan ha sonat el primer tret… Només recordo una pluja de metralla i que ell ha caigut…

Montserrat Julió, Memòries d’un futur bàrbar (Lleida: Pagès, 2006 [1975])