atifells m pl

Definició

Estris, eines, utensilis.

La pica estava plena d’atifells bruts.

Etimologia

Mot sobretot valencià, provinent probablement de formes més antigues, tifell, ‘picarol’ (s. XIII), artifell, ‘artefacte’ (s. XIV), d’un artificulus, encreuament d’artefactum i articulus.

Usos

  • Els autors d’aquest llibre de divulgació científica [Per què alguns pebrots piquen i altres no] són un físic [Dani Jiménez] i una restauradora [Ada Parellada]. Ell és un apassionat de l’experimentació científica i de les ganes d’aprendre i difondre la ciència. Ella té una gran curiositat per conèixer què passa a la seva cuina i amb la matèria primera dels seus plats, els productes finals i els atifells que fa servir.

    Carmen López Valiente, «Pebrots» (Mètode, núm. 79, tardor 2013)
  •    —Coronel, supose que el tornarem a vore per la cafeteria.
       —Demà mateix. Com abans reiniciem la normalitat, millor. ¿No vos sembla?
       El coronel els va acompanyar fins al porxo, amb el senyor Jiménez als seus talons. Va ordenar al servent que duguera els atifells necessaris per fer un clot, les dimensions del qual segur que l’ocuparien fins a trenc d’alba. Els Torres van pujar al cotxe i abandonaren el xalet.

    Ferran Torrent, La mirada del tafur (Barcelona: Columna/Proa, 1997), pàg. 187

Tema de la setmana

Estris i atifells

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

endergaentriquell