Definició
Etimologia
Del francès trique, ‘garrot’, étriquer, ‘estrènyer, escurçar; reduir un tros de fusta’, del baix alemany o neerlandès strîken, ‘rasar, refregar’.
Usos
Si bé t’atures a pensar-hi, és precisament en aquesta mena d’ocasions que algú s’hauria de preguntar seriosament com pot ser que, per a dos dies escassos, siguin realment necessà ries totes les andròmines que som capaços d’encabir en un vehicle amb espai en principi limitadet. Però el cas és que, quan arriba l’hora, allà les tens, a elles, les andròmines, mirant-te de les bosses estant amb aire indiferent, emmaletades i sense atorgar dret a rèplica. En algun moment imprecÃs del laboriós i sempre apressat procés de preparar entriquells, algú ha considerat que la samarreteta de flors, el llibre de la Margulis o els tres parells de vambes i la capseta de cosir són del tot im-pres-cin-di-bles i ara, rodejats de paquets, desolats davant d’un vehicle ja curull, els aspirants a excursionistes ens entretenim a jugar al tetris de mida natural al bell mig del carrer: som al costat del mercat de Russafa, a València, i durant massa estona ens convertim en amè entreteniment per a la concurrència.
, Vine al sud! Guia lúdica del PaÃs Valencià (Barcelona: Columna, 2008)La sala d’espera de tercera classe i el rodal immediat de l’estació eren plens d’emigrants espanyols molts dels quals s’havien ajagut a terra fatigats sens dubte del llarg viatge que havien emprès. Gent del sud que parlaven dialectes que per mi eren difÃcils de comprendre. Pels seus voltants, havien format munts d’entriquells: farcells, saques abonyegades, plenes d’objectes de cuina, i aquestes maletes de fusta rÃgida que només es veuen a Espanya, lligades amb cordills.
«El viatge», dins Sobre ParÃs i França (Barcelona: Destino, 1967)
Tema de la setmana
Atifells i entriquells