arrilat -ada adj

Definició

Adjectiu no documentat, però característic de Josep Pla, que se’n val per designar coses de poc valor, de qualitat dubtosa, tronades o en mal estat de conservació.—RT

Etimologia

Potser d’arraïlat, ‘ arrelat’, i d’aquí hauria passat a designar una cosa antiga, tronada.

Usos

  • La discreció exigeix que les il·lusions de la joventut es vagin perdent sense fer escarafalls. A Creixells i a mi ens convindria el món de la bellesa, de la perfecció i de la gràcia, però de fet vivim en un món de carbons irrespirables i de guardapols arrilats. Vaig estar temptat de dir-li:
       —Ens hem de posar a estudiar economia… No comprenem res del que tenim més enllà del nas…
       Però no vaig pas gosar.

    Josep Pla, «Madrid, 1921. Un dietari», dins Primera volada (Barcelona: Destino, 1972)
  • L’espectacle de veure un home madur, ja una mica devastat, lleugerament arriladet, penetrar en la riuada de la vida produeix sempre en els joves que ho contemplen una gran comicitat.

    Josep Pla, «Reaparició del presentisme: el retour d’âge», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino, 1973)

Tema de la setmana

Mots planians (seleccionats per Ramon Torrents)

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cadascú per (allà) on l’enfilapresentista