ambladura f

Definició

Anadura, pas, de l’animal que ambla. Amblar és caminar a bon pas alguns quadrúpedes, sense sacsejar, movent alhora les potes d’un mateix cantó del cos.

Etimologia

Del verb ambular, del llatí ambulare, ‘caminar’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots ‘preàmbul’, ‘ambulància’ i ‘ambulant’.

Usos

  • Veuríeu que ja s’allunya la figura d’un home vestit de blanc i blau, sota aquest sol que fogueja el carrer com un incendi de l’aire caminen amb bona ambladura ell i un gos pelut que l’acompanya, l’aire provoca miratges d’aigua lluent que vibra sobre l’asfalt i amb remor fonda passen onades de cotxes incessants, ¡com cremaria si el tocares el metall dels vehicles al sol!

    Joan F. Mira, Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 320

Tema de la setmana

Els treballs perduts, de Joan F. Mira

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no estar per orguesescot