aldarull m

Definició

Confusió, avalot, rebombori.

Republicans i monàrquics s’enfrontaren en uns formidables aldarulls.

L’aldarull que hi havia al bar no em deixava sentir el que em deies.

Etimologia

D’origen incert; la variant aldarulla (pronunciada aldaruia) fa pensar en una dissimilació del llatí eclesiàstic alleluia en el sentit de ‘crits d’alegria’ propis de Pasqua, amb influx de trull, ‘renou’.

Usos

  • A l’amat he donades
    totes les claus;
    jo tinc totes les seves,
    i fem les paus.

    Però resta una cambra
    al fons del fons
    on entrar no podríem
    ni breus segons.

    Tantes forces ocultes,
    tants pensaments
    allà dins són escàpols
    a tots moments!

    Bé seria debades
    sotjar-hi un poc:
    l’aldarull colpiria
    més que no un roc.

    Contentem-nos d’una ombra
    o d’un ressò.
    Que ell es dugui els seus comptes
    com me’ls duc jo.

    Clementina Arderiu, «Cançó de la bella confiança»

Tema de la setmana

Mots trets del recull 50 poemes per saber de memòria (Ara Llibres, 2010), a cura de Jaume Subirana. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esqueixatupar